Col·lecció d'arte
Obra gràfica de Picasso
Bancaixa és en l'actualitat propietària d'un dels millors fons d'obres de Picasso de tot el món, gràcies a la seua política d'adquisicions d'obra gràfica de l'autor. En estos moments, Bancaixa compta en el seu patrimoni amb les sèries de gravats "Suite Vollard", "Suite 156", "Suite 347", "Caixa de remordiments", "Retrats de família", "Fumadors", "Suite 60", a més de 50 llibres il·lustrats i 6 linogravats.
Suite Vollard
Picasso inicia la Suite Vollard en 1930, encara que no la finalitzarà fins a sis anys més tard. Igual que la 347, la Suite Vollard es va vendre en estampes per separat, fet que ha condicionat que existisquen poques sèries completes en tot el món.
La suite, que consta de cent gravats, es va realitzar per encàrrec del galerista Ambroise Vollard. A pesar de la diversitat de temes que apareixen, Picasso dedica nombroses planxes al tema de l'artista i la seua model. També adquirixen importància en la sèrie el minotaure i Rembrandt, pintor pel qual Picasso sentia gran admiració.
Suite 156
Picasso va realitzar els 156 gravats que componen esta suite entre gener de 1970 i març de 1972. Si tenim en compte que l'artista malagueny va morir un any després de la seua finalització, es tracta de l'últim gran treball de la seua vida. De fet, tan sols arriba a firmar quatre de les planxes. La resta s'editaran amb un segell que porta la seua firma.
En la Suite 156 Picasso manté un viu diàleg amb els grans mestres de la pintura: Rembrandt, Manet, Degas, Delacroix...
La temàtica d'esta obra gira entorn del nu femení i a diverses referències històric-artístiques.
Suite 347
Es tracta de l'obra més titànica de l'artista que, en el moment de realitzar-la, comptava amb 86 anys. En sis mesos de frenètic treball, de març a octubre de 1968, Picasso va realitzar els 347 gravats que la componen.
De la Suite 347 es va fer una edició de cinquanta exemplars numerats, així com diverses proves d'artista.
En ella, Picasso va reflectir tot allò que passava pel seu cap: els seus desitjos i fantasies, els fets d'actualitat... No hi ha, doncs, una temàtica clara encara que es poden establir quatre grans línies: Picasso, la seua obra i el seu públic (formada per 49 estampes), la Celestina (66 estampes), mitologies i circs (126 estampes) i el pintor i els seus models (106 estampes).